Era un sobre blau. El duia a la mà. Per sobre dels guants podia veure’s, fins i tot, el segell de correus que anava enganxat. Era una noia jove, mitja cabellera bruna i llisa caient sobre l’abric.
Va arribar fins a la bústia, groga i repleta de pintades negres, i va tirar el sobre blau per la boca amb la mateixa cura que si col·loqués una copa de cristall en un armari de rebost.
Després vaig arribar a casa, vaig obrir l’ordinador i en el correu hi havia deu, quinze, no sé quants mails entrats sense cap delicadesa. Els vaig esborrar tots sense obrir i em vaig posar davant la finestra. Mirant a veure si veia arribava un carter amb un sobre blau.
Comentaris recents