Jo no sé la seva, però la meva peixatera del súper està de nadales fins a on li comencen els rínxols. “És que estem així des de novembre!” I jo que pensava que la immigració centroamericana flipava amb “los peces que beben en el río”. “Doncs no, n’estem fartes. I si ho pregunta a les meves companyes totes li diran el mateix. Si no està l’encarregat davant, clar”.
Berta del Socorro és bruna, amb una bonicra cafè amb llet, una mica pleneta i parla posant els llavis cap a fora, com si estigués apunt d’apagar una espelma. Esbudella els raps usant només la punta del ganivet, amb una soltura que ja voldria Jack el dels destripaments.
Li dic que, com a mínim, a casa haurà pogut estar tranquil·la, sense nadales. Però diu que no, que el seu Marvin Humberto és molt familiar i tradicional, i que si no posa nadales li sembla com que no volen el Nadal i no donen la benvinguda al Niño Dios.
A casa han tingut la guerra de la nadala aquests dies. Discussió diària per si calia posar El camino que lleva a Belén o un son tipus Nuestro amor se ha vuelto ayer, de Víctor Manuelle. Però al final, em conta, sempre arriben a una reconciliació superdolça, “que el meu Marvin Humberto és molt home i un carinyo”.
Però amb l’encarregat tot és més xungo. Els diu que si no posessin nadales els clients no comprarien torró. Ni llamàntols dels que encara mouen la cua. I totes es quedarien sense treball. Però elles no s’ho creuen i tracten de negociar una cosa com que cada mitja hora els posin ni que sigui Julio Iglesias. Però que no, que no se surten de tamborileros amb veu de tísic i de peixos que es beuen tota les escombraries que baixa amb el riu.
“No sé perquè necessiten les depuradores”, conclou Berta del Socorro, que és súper divertida.
Comentaris recents