Un dels fenòmens més misteriosos de la ment humana són els somnis premoniantonis. Són aquells somnis on la persona adormida viu a la seva imaginació una història amb la presència d’un ésser anomenat Antoni. El més sorprenent del cas és que després es compleix, i al tal Antoni li passa el què has somiat.
La meva primera experiència en aquest tipus de fenòmens parasubnormals el vaig viure en primera persona en una de les meves famoses ’siestas universitarias’. Em quedava fregit a classe del professor Carding-Smith. Aquell dia vaig somiar que dues persones aparentment llunyanes, Melanie Griffith i Antonio Banderas, una americana i l’altre espanyol, s’enrotllaven arribant a enamorar-se l’un de l’altre. Quina fou la meva sorpresa quan això es va convertir en realitat.
Em vaig començar a preocupar. Per sort em vaig assabentar per un altre professor que aquell era un cas que no només a mi m’havia succeït. Sembla ser que al gran Nostradamus ja li havia passat. Així em vaig proposar que si arribava lluny en aquesta professió estudiaria el fenomen. Així ho he fet.
Després d’analitzar a 15 persones de diferents sectors i edats, des d’un xeic àrab a un banquer que per les nit es converteix en el doble d’en Falete en un karaoke de la capital, vaig arribar a la meva pròpia conclusió. Evidentment, no cal ni dir-ho, que tots els meus conillets d’índies havien viscut l’experiència de tenir algun que altre somni premoniantoni.
La meva conclusió és que realment és un fenomen parasubnormal i per molt que s’intenti estudiar no hi ha una explicació lògica. En canvi d’explicació il·lògiques n’hi ha un colló i mig com:
-Que aquell dia has menjat xoriço en mal estat
-Que fa temps que no veus cap Antoni
-Que en comptes d’estar a a la fase REM del somni, estàs a la fase Paulina Rubio o Shakira que et molen més.
-Que el pijama, al ser de llana, amb el cobrellit es crea una electricitat estàtica, se’t posen els pèls de punta, s’alteren les neurones i et fan somiar amb Antonis.
Moltes! Però cap d’aquestes són certes. Comprovat. Encara recordo el dia que li vaig fer menjar xoriço en mal estat al xeic àrab. Va morir. Però no fou en va, vaig poder tatxar aquella teoria de la meva llista. La seva família ara em persegueix, però bé… un sap on amagar-se.
El cas és que les persones amb somnis premoniantonis no estan afligits per una mala salut, no és una cosa problemàtica, poden viure amb això i la societat hauria de fer-los més cas, com als Pre Cogs de ‘Minority Report‘.
De fet la pel·lícula està basada en un dels meus pacients, Benjamín Aprisutto, un somiador italià amb gran capacitat per somiar amb Antonio Mercero, Antonio Gala, Antonio Orozco, Antonio Resines, Antonio Tejero i Antonio Zanini, que es va inventar la brigada precrim. És per això que el 23-F no el va parar el rei com es creu, sinó que ho va fer Benjamín Arpisutto i la seva brigada precrim. Però això ja és una altra història parasubnormal.
Comentaris recents