Si algú vol tenir la seguretat que li toqui la rifa, no ha de fer res més que comprar tots els números. Però, diuen, no surt a compte. Per això em fa gràcia veure alguns catalans il·lusos celebrant amb cava perquè consideren que la sentència del Tribunal Constitucional és el certificat de defunció de l’autonomisme, i la porta a la independència. És possible que siguin tan incauts?
El càlcul que fan és tan simple com infantil: El Constitucional ha posat en evidència que la via autonomista, i per suposat la federalista, són impossibles; i per tant només queda l’opció d’afiliar-se a la Falagange o fer-se independentista; a Europa es viuen processos que semblen abocats a la creació de nous estats, com ara Flandes, Escòcia, Grenlància…; totes les estadístiques indiquen que el sentiment independentista creix a bon ritme; Espanya viu un moment d’hores baixes en l’àmbit internacional…. Amb aquest panorama, diuen, TENIM TOTS ELS NÚMEROS!
Ai! Ens falten dos numerets de no res, i només faltaria que aquests fossin els numerets de la sort, els decisius. Catalunya pot ser una mena d’Escòcia, de Flandes o de Grenlàndia, però Espanya no és (ni de tros) Anglaterra, Bèlgica o Dinamarca. I el número fonamental que ens falta, i que ens pot fer perdre la partida: Tenim una classe política amb un cul molt estret i sense un parell d’allò que s’ha de tenir.
Comentaris recents