Sembla que els espanyols no s’adonin o no es vulguin adonar del que està passant. El procés de consultes populars va fent el seu camí, i ara ja s’ha passat a la segona fase en què el procés ha entrat per la via del parlament i l’any que ve podríem trobar-nos davant d’un dilema molt més seriós que una d’aquestes votacions de costellada. I per acabar-ho d’adobar, al País Basc s’està gestant una aliança entre EA i el món abertzale, que si anés acompanyada d’una desaparició d’ETA podria ser una bomba de rellotgeria.
I en canvi no veuen el que passa a Europa. A Bèlgica, per exemple, han guanyat els independentistes de l’N-VA, flamencs. I què? com a molt podran forçar algunes reformes constitucionals, però no pas trencar l’Estat belga. I la raó, bàsicament, és que no hi ha manera de partir-se la capital, Brussel·les, enclavada a més dins del territori de Flandes.
Els espanyols, en canvi, ofuscats amb el seu radicalisme nacionalista que els fa veure Madrid com el centre del món, i per tant molt més com el centre únic de l’Estat, segueixen el procés a l’inrevés. Tot va a parar a Madrid, dels dels Ministeris a les Institucions, els diners i les inversions, tot a Madrid. I així deixen el camí aplanat als independentistes catalans i bascos.
Davant d’un plebiscit guanyat pels independentistes catalans, per exemple, es podrien passar uns moments de tensió entre Madrid i Barcelona; Madrid podria dir que ho té tot concentrat allà, mentre que Barcelona no té res; aquí caldria construir-ho tot de cap i de nou… Però precisament és això el que facilitaria les coses!.
Un bon nacionalista espanyol, que no té res a veure amb un madrileny engreït, el que faria és col·locat la seu del Senat a Barcelona, el Banc d’Espanya a Bilbao, El Tribuna Constitucional a Santiago de Compostel·la, i el ministeri de l’Exèrcit a València, per exemple. La Capitania General de Marina ja té més lògica que es mantingui a Madrid. Amb les institucions espanyoles repartides arreu de l’Estat, i molt especialment en aquelles comunitats que poden tenir temptacions independentistes, seria molt més difícil partir l’Estat.
Podrien haver creat una situació irresoluble com a Bèlgica. Però no, la cobdícia dels madrilenys està aplanant el camí als independentistes.
Comentaris recents