L’estratègia els està sortint de primera. Són uns cracs. Totes les Caixes d’Estalvi catalanes havien presentat beneficis, encara que menys, en l’exercici 2009 considerat el pitjor de la crisi. Però des de dalt (i els de dalt són els banquers, i els seus delegats en el Govern) van creure que era el moment oportú de fer l’atac final.
Primer es van inventar la història del FROB, com una mena de caramel enverinat en forma de crèdit que les Caixes hauran de tornar. I veient que moltes no picaven l’ham, van començar les amenaces i coaccions; i per mostra van intervenir alguna de les caixes més insolvents més que res per a demostrar el que els podria passar a les que no seguissin les seves directrius. Caixa Girona, veient que rere l’esquer hi havia l’ham ben afilat va preferir, mort per mort, lliurar-se a “La Caixa”.
Un cop aconseguida la fusió de moltes caixes, que suposarà la liquidació del model territorial encara que provisionalment pactin respectar una certa representació de les Caixes originals, es van adonar que moltes d’aquestes fusions s’havien fet en l’àmbit intern de la Comunitat autònoma. Mentre que a València i a altres comunitats autònomes han aconseguit que no en quedi ni una, a Catalunya encara s’havien fet dues fusions en l’àmbit català. Ja tenien previst, d’aquí a un parell d’anys impulsar o imposar una nova tanda de fusions, abans d’anar directament a la seva privatització. Però han vist que abans calia emprendre una nova fase.
Algú va tenir la genial idea de fer un test o prova d’esforç, com es diria en termes mèdics. Es tractava de posar les entitats en una situació límit per veure com respondrien. La prova era absurda, perquè si es donessin els supòsits que es proposaven en el test, tot plegat s’ensorraria (excepte les grans fortunes, és clar). Però era igual, el que interessava és que les Caixes acabessin de fer una nova mossegada a l’esquer, acudint a un nou endeutament, diuen que per a refinançar-se.
Algú ja ha alertat del tauró que s’amaga darrere de totes aquestes accions. Però ja és massa tard. El Govern de la Generalitat, incaut o comissionista, ja hi havia donat suport i ara no es podia fer marxa enrere. Les entitats fusionades hauran d’endeutar-se més per recapitalitzar-se, i el Banc d’Espanya ja es frega les mans convençut que no podran tornar els crèdits i que hauran d’obrir l’aixeta de la privatització. Els Botín i companyia ja fan números de com repartir-se el botí.
Genial.
Comentaris recents