Em preocupen i molesten molt els qui, parlant d’immigració, comencen els seus arguments, sempre queixes, dient: “jo no sóc racista, però….” Per això ja m’avanço i abans que ningú m’ho digui, ja m’ho dic jo. Sóc racista.
Crec que qualsevol ésser humà, només pel fet d’haver nascut, té dret a viure arreu del planeta Terra, allà on li ‘roti’ (i si vol i pot viure a Mart, també) Crec que qualsevol ésser humà ha de poder travessar qualsevol frontera sense demanar permís i disculpes a ningú per fer-ho. Crec que qualsevol ésser humà té dret a gaudir d’una vida digna, amb tot el que això implica. Crec en la solidaritat dels qui més tenen vers els que viuen en precari. Crec que el ‘primer món’ (nosaltres), estem en deute amb el ‘tercer món’ per tot el que els vàrem espoliar-robar-saquejar quan els vàrem descobrir-colonitzar-civilitzar.
Malauradament, qualsevol semblança entre el que jo cregui i la realitat és pura coincidència, que diuen a les sèries de televisió. Per això, com que vivim en un món injust, ple de prejudicis i regulat per normes i lleis arbitràries, que la majoria acceptem, cal dir les coses com són, no com ens agradaria que fossin. I jo vull saber qui viu a casa meva.
No m’interessa saber com ha arribat, però si vull saber qui viu a casa meva. No el faré fora si no té papers, però vull saber qui viu a casa meva. No li negaré assistència sanitària, educació pels seus fills i ajuts socials si no té feina, però vull saber qui viu a casa meva. No permetré que empresaris ‘fastigosos’ els ‘explotin’ per un sou de misèria, però vull saber qui viu a casa meva. Denunciaré als llogaters ‘mesquins’ que cobren mil euros perquè 17 persones ‘visquin’ en 60 metres, però vull saber qui viu a casa meva. No demanaré que la policia sigui més dura amb els d’aquí, que no pas amb els ‘d’allà’, però vull saber qui viu a casa meva.
Perquè sabent qui viu a casa meva, és més probable que pugui solucionar els problemes de convivència que puguin aparèixer en una societat que barreja multitud de cultures ben diferents. I perquè sabent qui viu a casa meva, podré avaluar les necessitats reals dels qui hi viuen, de tots, i planificar la despesa en funció dels recursos que tinc al meu abast.
No comparteixo la demagògia dels qui opinen sobre tema des del fals progressisme del ‘tots som humans i s’ha de ser solidari… i prou’. Sí, tots som humans i hem de ser solidaris, però vivim en una societat on s’han de complir un mínim d’ obligacions per a poder accedir a una pila de drets. I si demanar això és ser racista, sóc racista.
I el que em preocupa més, encara. Si els partits polítics demòcrates no es posen les ‘piles’ en aquest tema, i ho fan ja mateix, d’aquí dos dies començarem a veure ‘Plataformes x Catalunya’ arreu del país. Perquè en el tema de la immigració, el que s’ha de fer és xerrar poc i actuar més. Cal prendre mesures, i si pot ser que les prenguin els ajuntaments, que són els qui tenen el contacte més proper als ciutadans. El que sobren són discursos moralistes de gent que no ha estat mai a Vic o Salt. Parlo de viure, no de passar-hi amb el cotxe per l’autovia.
Comentaris recents